p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

Totes les veus de VOX | Montse Nebrera

19 febr., 2021 |

@MNebrera

La visió simplista dels populismes com una categoria única es contradiu amb la tendència predominant de criminalitzar els que es situen a la dreta, mentre es comprèn, justifica i fins i tot integra en les estructures de poder els que ho fan per la banda esquerra. Sigui com sigui, la paraula ha entrar en l’argot polític espanyol amb Vox, i si els populismes es defineixen per apel·lar directa i visceralment al poble que, com un tot rousseaunià, està cridat a emetre una compacta voluntat general al marge de la democràcia liberal, s’ha de dir que una anàlisi profunda de Vox permet veure-hi més d’una voluntat, més d’una veu.

“En tots els partits hi ha corrents, de vegades molt contraposades, però no es concedeix el benefici de la pluralitat interna a una formació que s’arracona sense apel·lació possible en l’extrema dreta”

Perquè l’amalgama Vox inclou: nacionalistes espanyols, mirall o reflex dels perifèrics, per als quals el sentiment patriòtic s’arrenglera sols entorn la idea d’Espanya i que, per tant, serien partidaris d’una vertebració territorial com la de França, però a la carlista, entenent i afavorint els que sempre han anomenat “les Espanyes”; els partidaris del compromís polític amb transcendència religiosa per als quals certes polítiques d’esquerra relacionades amb la vida, la identitat de les persones o els conceptes de família i educació són un perill per a la pau i la cohesió social, com està succeint en països com Bèlgica o Holanda; i també inclou els crítics amb la partitocràcia en general, perquè entenen que, a la recerca del poder, els partits han oblidat les seves obligacions, una de les quals, evitar els problemes que genera una immigració caòtica i irregular, no han gestionat amb competència, fent-ne recaure els efectes sobre les classes més desafavorides.

 

En tots els partits hi ha corrents, de vegades molt contraposades, però no es concedeix el benefici de la pluralitat interna a una formació que s’arracona sense apel·lació possible en l’extrema dreta. Amb traços tan gruixuts, uns traços que a més sols es dibuixen a una banda, és impossible aprofundir en la cultura política, i aquesta dificultat ho és també per a la democràcia. Una democràcia, per cert, que vàrem acordar que no seria militant, i que per tant, admet qualsevol partit, ens agradi o no, excepte el que justifiqui la violència per a la consecució dels seus fins.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *