p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

Pagar més del 50% d’impostos és immoral | Alexander Golovin

28 jul., 2021 |

Alexander Golovin | @andersivera

El passat 21 de juliol alguns catalans vam celebrar el Dia de l’Alliberament Fiscal, el dia en què deixem de treballar per pagar les nostres obligacions amb Hisenda. És motiu de celebració perquè els catalans hem de treballar 201 dies -gairebé 7 mesos- per assolir els objectius impositius, que com bé diu la paraula, ens imposa l’estat. A Catalunya hauríem d’arribar a aquest dia especialment joiosos perquè som la comunitat autònoma amb major pressió fiscal. 

 

De fet, la situació és extremadament preocupant. Un català amb el salari mitjà, després d’aplicar-li els impostos sobre les rendes del treball al cost salarial, només disposa del 50% restant per a l’estalvi o el consum personal. 

 

No cal ni mencionar que una reducció de la pressió fiscal estimularia la inversió a Catalunya, això és El Tribú al cap i a la fi, però sí considero important destacar l’absència d’un discurs públic potent que vulgui posar fi a l’abús fiscal que patim els catalans.  

“Si no marquem la línia, si no som capaços de posar un límit a l’avarícia dels polítics, el dia de l’Alliberament Fiscal serà cada cop més llunyà. Treballem perquè l’any que ve qui s’hagi aprimat sigui l’administració i no la ciutadania”

En aquest sentit, és curiosa la situació paradoxal que es dona en l’independentisme. Alguns dels que, amb raó, denuncien el dèficit fiscal i entenen que la solidaritat entre territoris té un límit, són incapaços d’aplicar el mateix patró lògic als individus. Un bon exemple d’aquesta realitat, és el recent vot en contra de l’independentisme a la proposta de rebaixar l’IRPF. Són els mateixos que prefereixen perdre autogovern si és a canvi d’apujar els impostos, és a dir: de l’harmonització fiscal.

 

En la majoria d’ocasions l’argument que s’utilitza per defensar la pujada de qualsevol impost en general és la necessitat que els rics paguin més impostos. Poca gent pot estar en contra que aquells qui més tenen siguin els qui més paguin, però el cert és que aquesta ja és la realitat. Actualment els rics ja són els qui més paguen. Per tant, la pregunta és evident: quant més han de pagar? Hi ha alguna mena de límit? Què justifica no posar impostos del 80 o el 90%? En quin punt un impost passa de ser just a ser confiscatori?  Són preguntes que no incomoden aquells qui només volen satisfer la seva pantagruèlica fam fiscal perquè ningú els ha plantat mai cara. Necessitem articular un discurs que digui alt i clar, sense complexes, que pagar més del 50% en impostos és immoral.

 

Entendré que alguns liberals m’acusin d’aspirar a molt poc per voler pagar simplement menys del 50%, i en certa mesura és cert, però que els teus diners siguin majoritàriament de l’estat i no teus, és el millor indicador d’una societat paternalista i malalta. És el precís instant en el qual ja no treballes per a tu i després col·labores, sinó que treballes per l’estat i si després queda alguna cosa ja la podràs administrar tu com un nen gran.

 

Si no marquem la línia, si no som capaços de posar un límit a l’avarícia dels polítics, el dia de l’Alliberament Fiscal serà cada cop més llunyà. Treballem perquè l’any que ve qui s’hagi aprimat sigui l’administració i no la ciutadania.

 

El Tribú no seria possible sense la col·laboració dels seus lectors.

Fes-te tribunero o fes una aportació puntual i ajuda’ns a publicar més continguts com aquest.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *