p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

La bruixa o l’avortament com a mal menor | Marc Arza

23 set., 2021 |

Marc Arza | @marcarza

L’avortament és un espantall, un esquer que la dreta espanyola mossega cada vegada que l’esquerra va justa de vots i surt a fer pesca amb mosca. Fa pocs dies una diputada del PSOE llençava l’ham defensant que es prohibís protestar contra els avortaments davant les clíniques on se’n practiquen. Com si la llibertat d’expressió fos un caprici prescindible. L’extrema dreta, que justet té la intel·ligència d’una truita de riu, va picar a la primera. Un diputat carpetovetònic va cridar “bruixa” des del seu escó. I ja hi som. Que si el dret de les dones al propi cos i el fantasma de l’heteropatriarcat amunt i avall. Punt per la bancada socialista.

 

La despenalització de l’avortament i la seva inclusió a la cobertura sanitària pública és indiscutible i genera un gran consens social. Per l’esquerra és una benedicció que la qüestió ocupi el debat públic de tant en tant perquè és un joc que només poden guanyar per golejada.

 

Quan una dona vol avortar i té raons per fer-ho ha de poder avortar. Decidir si les raons són o no prou fonamentades és tan difícil que la solució actual és la menys dolenta de totes. L’avortament pràcticament lliure fins a la setmana vint-i-dos de l’embaràs. Limitar-lo i perseguir-lo genera mals que massa sovint superen el bé que es vol protegir. Gestants sense recursos que acaben avortant en condicions insalubres i perilloses, processos penals absurds, penes inaplicables i molt de patiment.

“Nosaltres parim, nosaltres decidim” és un bon crit, però com a argumentari és més aviat limitat. La contradicció flagrant amb les raons contra la gestació subrogada ho fan prou evident.

L’avortament és un dret, però és alguna cosa més, una necessitat tràgica i un mal menor. Aquest és el camí per impugnar la frivolitat amb què l’esquerra tracta la qüestió. “Nosaltres parim, nosaltres decidim” és un bon crit, però com a argumentari és més aviat limitat. La contradicció flagrant amb les raons contra la gestació subrogada ho fan prou evident.

 

Entre el dret i el mal menor, una societat més madura i menys abocada al partidisme de vol rasant encararia el dilema amb un punt més de maduresa. L’avortament és, de vegades, una necessitat tràgica i un recurs necessari, però, contra el que passa amb altres drets, seria bo que s’exercís poc. Fer-lo menys necessari buscant alternatives menys traumàtiques i irreversibles.

 

Les mares que reivindiquen el dol perinatal deixen prou clar que un avortament, voluntari o involuntari, és alguna cosa més que una intervenció sense importància. A Espanya hi ha gairebé cent mil avortaments cada any. Més d’un 40% d’aquests són el segon, tercer o quart avortament de la mateixa dona. Un fracàs col·lectiu. Costa de creure que aquesta xifra no es pugui reduir. Fer-ho sense perjudicar ningú. Evitant un tràngol que ningú no deu passar per gust. Insistint en la importància dels anticonceptius, explicant que l’avortament no és un mètode de control de la natalitat, donant un major suport social a les mares, acompanyant les gestants i buscant alternatives com l’adopció. Garantir el dret a l’avortament sense promoure’l de forma impúdica i imprudent.

 

Menys bruixes, menys victimisme i més bé comú. Més intel·ligència, en definitiva.

 

El Tribú no seria possible sense la col·laboració dels seus lectors.

Fes-te tribunero o fes una aportació puntual i ajuda’ns a publicar més continguts com aquest.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *