p37.6

9400€ de 25000€

9400€ de 25000€

El preu de les bones intencions | Martí Jiménez Mausbach

24 febr., 2021 |

Director de Recerca de l’Institut Ostrom@MartiJim7

El 1799, el primer president nord-americà, George Washington, va caure malalt amb el que avui creiem que va ser una infecció de l’epiglotis. Segons els textos contemporanis, li van administrar tot els remeis disponibles, però sense produir cap efecte terapèutic. L’expresident va morir poques hores més tard.

 

Els metges de Washington eren experts reputats i van aplicar els procediments mèdics existents en aquella època. Per què no van poder ajudar-lo? El cert és que el cos humà és extremadament complex. Per reparar-lo, generalment cal una comprensió detallada i precisa dels seus mecanismes i de la naturalesa del trastorn que l’afligeix, uns coneixements que ningú en aquell moment posseïa. Sense aquesta comprensió, gairebé qualsevol intervenció significativa acabava essent perjudicial.

 

Els activistes i líders polítics actuals es troben regularment en una situació força similar a la dels metges de l’era premoderna. Tenen teories més aviat rudimentàries sobre el funcionament de la societat i les causes subjacents als problemes socials, a partir de les quals extrauen una varietat de remeis, molt sovint ineficaços o nocius.

 

Quanta gent té el problema? Quanta gent es preveu que el tingui en el futur? La intervenció pública mitigarà el problema? Quins són els objectius i els efectes esperats de la intervenció pública? Aconseguirà els seus objectius? En quina magnitud? Quins són els principals beneficis, costos i riscos de les mesures? Existeixen polítiques o solucions alternatives que puguin tenir resultats similars amb un cost més baix?

 

A casa nostra, ni els programes electorals, ni els programes econòmics de govern ni les proposicions de llei ni les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) han d’anar precedides d’una memòria d’impacte que abordi les preguntes esmentades. Així doncs, s’aproven mesures com la regulació de preus del lloguer o la rebaixa lineal de les taxes universitàries sense avaluar-ne l’impacte, el cost d’oportunitat o les seves potencials alternatives. De fet, molt sovint, i per insatisfactori que ens sembli, l’aproximació més sàvia per part dels decisors públics és, simplement, no actuar.

“Molt sovint, i per insatisfactori que ens sembli, l’aproximació més sàvia per part dels decisors públics és, simplement, no actuar”

Si l’anterior és cert, per què observem just el contrari? L’activitat reguladora a Espanya s’ha quadruplicat els darrers 35 anys: de 2.207 lleis, decrets i decrets lleis a 8.436. La campiona és Catalunya, amb el 12% de la producció legislativa.

 

Votants, activistes i líders polítics es mouen principalment, no per un ideal de justícia, sinó pel desig de ser percebuts com a justos. Aquestes dues motivacions estan íntimament relacionades, i a primera vista es podria pensar que pràcticament no es distingeixen: si vull que se’m vegi com un actor que treballa per la justícia, el que he de fer és treballar per la justícia.

 

Tanmateix, existeix almenys una manera de distingir el desig de X del desig de percebre’s com a promotor de X. Es tracta d’observar els esforços de l’individu en qüestió per esbrinar què promou X. La persona que busca X necessita coneixements exactes sobre allò que promou X. Aquell qui només cerca l’aparença de treballar per aquella causa, necessita creences fortes, però no necessàriament creences vertaderes, raonades, demostrades.

 

Si hom perseguís ideals elevats com la justícia o el bé comú, treballaria dur per esbrinar què promou aquests ideals i s’endinsaria en la millor evidència disponible per corregir els errors de les seves suposicions. Si, en canvi, només busca posicionar-se com a lluitador d’una causa justa, tindrà poca cura en contrastar els seus arguments i evitarà l’evidencia que pugui minar les seves creences. És més, adoptarà hàbits que el conduiran a mantenir creences fortes, difícils de revertir.

 

Tornant a la desafortunada mort de George Washington, recomano als nostres líders que segueixin el jurament hipocràtic de la medicina: Primum est non nocere, no faràs cap mal!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *