p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

El locutori #15 | Gregorio Luri

13 nov., 2021 |

Gregorio Luri | @GregorioLuri

Baudrillard, Jen

 

Repassant el final del segle XX a L’esperit del terrorisme, Baudrillard conclou que hi vam viure, sense adonar-nos-en, una “vaga d’esdeveniments” que va acabar sobtadament amb l’atemptat a les Torres Bessones, la “mare” dels esdeveniments d’aquestes primeres dues dècades del segle XXI.

 

Llegint Baudrillard m’imagino el Paradís com una vaga d’història.

 

Beauvoir, Simone

 

Sartre i Beauvoir van viure tota la seva vida presoners del que el mateix Sartre anomenava “la il·lusió biogràfica”. Volien viure la seva viva viscuda com si fos una vida ben narrada per un escriptor creatiu.

 

“Jo volia”, va dir Beauvoir alguna vegada-, “que la gent llegís la meva biografia i la trobés estranya i commovedora.” Però a vegades sembla voler acollir-se a l’anonimat de les notes a peu de pàgina. A Olga Kosakieewicz li va confessar: “Pot ser meravellós per a una dona sola anar algunes vegades a un cafè de províncies, menjar ous ferrats i escoltar música mediocre. Un dia coneixerà aquests plaers, estic impacient perquè els experimenti”.

 

Beethoven

 

Wittgenstein explicava que Beethoven maleïa, udolava i cantava a l’interior de la seva cambra mentre escrivia una nova fuga, fins que finalment en va sortir amb l’aspecte d’haver estat lluitant amb el diable. No havia menjat res durant 36 hores perquè la seva cuinera i la seva donzella s’havien mantingut allunyades de la seva olímpica còlera. “Aquest és el tipus d´home que cal ser”, concloïa Wittgenstein.

 

Bellesa

 

“La bellesa que atrau poques vegades coincideix amb la bellesa que enamora”, deia Ortega i Gasset, i crec que això ho explica gairebé tot.

 

La bellesa que atrau pot ser substituïda per una altra que atragui més, però la bellesa que enamora té alguna cosa d’absolutament insubstituïble. Deia Lev Shestov que “no admet i no suporta comparació amb cap altra cosa”.

 

La bellesa que enamora, precisament per ser única, està tocada per la mort, tal com es manifesta en les seves fissures. Solament la bellesa que atrau és perfecta… com el cant de les sirenes.

 

La bellesa que enamora està sotmesa a la decrepitud. 

 

Témer les fissures de la bellesa que enamora és confondre la bellesa amb el bonic, “aquesta rebel·lió flàccida contra la corrosió” (Eric C. Wilson).

 

La bellesa del lloc

 

Quan Virginia Woolf va recórrer la Toscana, dues coses la van omplir d’admiració: la bellesa del lloc i el desinterès complet dels nadius per la mateixa. La raó és fàcil d’entendre: no cal preparació per percebre la bellesa fàcil del bonic; ara bé, per poder percebre la bellesa que enamora cal tenir educada la sensibilitat. Cal saber mirar el que es veu. 

 

Hi ha alguna cosa d’inquietant en l’observació de Virgínia Woolf: Quantes coses ens amaguen la seva bellesa perquè ens som massa familiars?

 

Belleses fàcils

 

Tocqueville considera que l’admiració per les “belleses fàcils” és una característica de la societat utilitarista, que exigeix ​​gaudir sense esforços i estimar els llibres que es llegeixen sense feina, ràpidament, que no demanen massa activitat intel·lectual per ser compresos.

“Hi ha una cosa que la dona no perdona, i és que el seu home visqui la seva vida al marge d’ella, però precisament això és el que fa possible el matrimoni”, Julien Benda

Veritat, Bondat i Bellesa

 

Aleksandr Soljenitsin, en una conferència: “Potser aquesta antiga trinitat de Veritat, Bondat i Bellesa no és simplement una fórmula buida i descolorida com pensàvem els dies de la nostra joventut materialista i segura de si mateixa.”

 

Bellow sobre Koestler

 

Recorda Saul Bellow a les seves memòries que als anys 40 Koestler era un excèntric al París dels Merleau-Ponty, els Sartre i les Simone de Beauvoir, per als quals la grandesa de Stalin es trobava en la seva decisió de subordinar la moralitat a la història. I, en el fons i en la forma, afegeix Bellow, potser no es pot ser totalment progressista si no es té més confiança en la història que en la moralitat.

 

Benatar

 

David Benatar és, provablement, el filòsof més pessimista de la història de la filosofia.

 

Defensa que la vida és tan dolenta, tan dolorosa, que els éssers humans haurien de deixar de tenir fills per estrictes raons de compassió. “Si bé la gent bona fa tot el possible per evitar que els seus fills pateixin, pocs semblen adonar-se que l’única forma garantida de prevenir tot el patiment dels seus fills és no portar-los a l’existència.”

 

El seus llibres porten títols com ara “Millor no haver nascut. El mal d’arribar a l’existència”. Aquest, per cert, el va dedicar als seus pares.

 

Des del seu punt de vista, la reproducció és intrínsecament cruel i irresponsable, perquè qualsevol persona pot patir un destí horrible i, en tot cas, la vida mateixa està “impregnada de maldat”. Quan no tenim gana o set, hem d’anar al bany; quan no experimentem “incomoditats tèrmiques” (massa calor o massa fred), estem cansats; quan no patim una picor, patim una al·lèrgia o un refredat; quan ja hem passat els dolors menstruals, arriben els fogots; quan no estem en una sala d’espera, omplim un formulari. La vida és una processó de “frustracions i irritacions”. Obligats a treballar, sovint trobem la nostra feina esgotadora.

 

Benatar és lluny de ser l’únic anti-natalista del planeta. Llibres com “Every Cradle Is a Grave” (Sarah Perry) o “The Conspiracy Against the Human Race” (Thomas Ligotti) són cada vegada més frequents. I no manquen els grups partidaris de l’extinció humana voluntària.

 

Benda, Julien

 

Cinc aforismes de Benda:

 

“Un jove doctor m’informava no fa gaire que, en certa il·lustre Societat de Filosofia, tota discussió s’ha tornat impossible, ja que, segons m’explicava, tothom es porta bé amb tothom”

 

“Hi ha una cosa que la dona no perdona, i és que el seu home visqui la seva vida al marge d’ella, però precisament això és el que fa possible el matrimoni”.

 

“La pretensió d’extasiar-se davant les coses mateixes, al marge de qualsevol concepció teòrica que se’ls pugui aplicar, em sembla l’actitud exacta del segle, essencialment àvid de sensacions i proscriptor d’idees”

 

“Un rei de l’esperit [Montesquieu] ho ha dit: ‘Per a la passió, tothom serveix'”.

 

“Penso sovint en aquest jove capità de La debacle que, al seu llit d’agonitzant, murmura a les infermeres: ‘Senyores, m’agradaria morir amb les mans netes'”.

 

Benjamin al mercat negre

 

Walter Benjamin va passar una breu temporada al camp de concentració de Nevers, l’agost del 1939. No va trigar a desenvolupar-s’hi el mercat negre de la supervivència. Benjamin oferia un curs de filosofia a alumnes “avançats” a canvi de tres Gauloises o d’un botó.

 

Benjamin i Scholem

 

En una carta de Benjamin a Scholem: “De tot això n’estava Kafka absolutament segur: primer, que algú deu ser un estúpid si ajuda; segon, que només l’ajuda d’un estúpid és una ajuda veritable. L’única cosa insegura és: No obstant això, aquesta ajuda pot servir d’alguna cosa a un ésser humà?”

 

Steiner, comenta així aquesta carta: “Observeu -i això és típic de les al·legories de la lectura de Benjamin- com l’anàlisi mateix esdevé una paràbola a la manera de Kafka”.

 

Benjamin a Moscou

 

Potser per ajudar el seu cor a decantar-se per una forma o una altra de messianisme, Walter Benjamí se’n va anar a Moscou a la tardor de 1926. Dins el seu cor portava l’esperança del retrobament amb Asja Lacis i dins la seva maleta, un article sobre Goethe per a la Gran Enciclopèdia Soviètica.

 

Resultat? A Moscou feia molt més fred que el temut, Asjia tenia altres amants i li van rebutjar l’article per fer excessives referències a la lluita de classes.

 

Stalin no semblava que fos exactament el Messies i Benjamin, a més, no parlava rus.

 

El Tribú no seria possible sense la col·laboració dels seus lectors.

Fes-te tribunero o fes una aportació puntual i ajuda’ns a publicar més continguts com aquest.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *