p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

Casa meva és casa vostra (o no) | Guillem València

2 abr., 2021 |

Guillem València | @valenciaguillem

L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona calcula que l’any 2020 més de 130.000 persones van passar a estar en risc de pobresa i la renda mitjana de les llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va reduir un 7%. La reducció més intensa de renda, però, l’han patit les famílies del primer decil, les més desafavorides, que han perdut fins a un 18% dels seus ingressos. En aquest context, i vist que res indica que aquest any 2021 l’activitat econòmica remunti als nivells anteriors a la pandèmia, és més important que mai establir els mecanismes necessaris per ajudar les famílies més afectades per la crisi econòmica causada per la resposta a la Covid-19.

 

La capacitat protectora de les administracions, sia via els ERTE, els ajuts als autònoms o la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital, s’ha demostrat insuficient i erràtica a tal efecte – qui en depèn s’ha hagut d’acostumar (forçosament) als retards i errors en el pagament de les prestacions i a l’estat calamitós de l’administració electrònica amb qui els ciutadans han de bregar per qualsevol sol·licitud. Hem de donar gràcies, però, que la Generalitat hagi abandonat l’infaust sistema en què les ajudes públiques s’assignaven per ordre de sol·licitud, una mena de jocs de la fam a la catalana. 

 

Per principi, servidor és de l’opinió que, quan l’administració es veu desbordada per una crisi inesperada i no pot remeiar tots els efectes de l’empobriment general de la ciutadania, és més important que mai potenciar la capacitat de ciutadans i famílies per complementar els seus ingressos (o compensar la seva reducció o pèrdua). Aquest estiu, de fet, qui tinguin una habitació buida a casa seva podrà llogar-la i gaudir d’aquest nou ingrés. Tarragonins, empordanesos i ebrencs tindran la possibilitat de beneficiar-se del nou Decret de Turisme, aprovat pel Parlament de Catalunya l’estiu passat i que permet compartir -a canvi d’un preu- el domicili habitual com a servei d’allotjament per a terceres persones, fins a trenta-un dies l’any. No és, però, una llar d’ús turístic: l’habitatge no pot dedicar-se únicament al turisme, sinó que l’activitat turística complementa l’ús habitual de residència.

 

Malgrat això, qui tingui la dissort de viure a la ciutat comtal no podrà fer-ho. La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalada per l’Excel·lentíssima Senyora Alcaldessa, va acordar aquest gener suspendre totes les llicències i declaracions responsables d’inici d’activitat de llars compartides, prohibint que els barcelonins que ho vulguin o ho necessitin puguin complementar la seva renda llogant aquells espais de la seva llar que no facin servir. En comptes de posar una de les innovacions més interessants de la nova economia digital -rendibilitzar fàcilment recursos ociosos, com una habitació buida- al servei de la ciutadania, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit expulsar de la legalitat als barcelonins que vulguin seguir practicant amb deler l’hospedatge de viatgers (Romans 12:13).

“Quan l’administració es veu desbordada per una crisi inesperada i no pot remeiar tots els efectes de l’empobriment general de la ciutadania, és més important que mai potenciar la capacitat de ciutadans i famílies per complementar els seus ingressos (o compensar la seva reducció o pèrdua)”

Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, que fins fa pocs anys afirmava que –cito literalment– “qui té una casa i lloga una habitació ha de poder fer-ho legalment“, va justificar la prohibició de la llar compartida a Barcelona afirmant que “670.000 cases podrien acollir turistes“, confonent l’oferta potencial amb la demanda i la realitat del mercat. No entraré a valorar en aquestes línies els motius d’aquest canvi d’opinió (vessaran rius de tinta d’aquí a uns anys sobre l’efecte nociu de Casp 43 i l’Observatori DESC a la política catalana) ni l’evident il·legalitat i inconstitucionalitat d’una afectació d’aquesta magnitud al dret a la propietat i a la llibertat d’empresa per via d’un reglament municipal. És més senzill: la decisió del consistori barceloní imposa una restricció absurda que perjudicarà directament als barcelonins, més encara en mig d’una crisi com la que vivim.

 

L’Ajuntament justifica la il·legalització de la llar compartida (mesura sense equivalent entre les capitals europees: totes permeten d’una manera o altra aquesta activitat econòmica) al·legant beneficis que no ho són per a ningú, i perjudicis inexistents. Beneficis que no ho són per ningú perquè quan la meitat de les famílies han perdut ingressos, la resposta de l’administració no pot ser excloure una de les millors opcions per complementar-los. Perjudicis inexistents, també, perquè volen prohibir la llar compartida per protegir “la funció social de l’habitatge i el comerç de barri”, però ignoren que els visitants que fins ara s’hi ha allotjat destinen més del 40% del seu pressupost al comerç local i no desplacen el lloguer residencial (perquè s’aprofita la infraestructura ja existent de la que no se’n fa ús).

 

És incomprensible que, malgrat que una de les reivindicacions fundacionals dels Comuns fos la transformació del model turístic de Barcelona, la política de l’Ajuntament encapçalat per Ada Colau sembli feta, lletra a lletra, per protegir el sector hoteler i expulsar els operadors no professionals del sector turístic – a costa, si cal, dels barcelonins més vulnerables en el moment en què més mal els podia fer.

 

L’acord del Consell de Govern que prohibeix la llar compartida encara s’ha d’aprovar al plenari del Consell Municipal – alguns grups municipals ja s’hi han mostrat en contra, però la suma de Comuns, Socialistes i Esquerra Republicana (que estant al Govern va aprovar el Decret de Turisme que regularitzava la llar compartida) és suficient per tirar endavant una mesura que, si es ratifica, incidirà molt negativament en la seguretat jurídica del règim d’ús de la propietat i perjudicarà els ciutadans i la seva relació amb l’administració.

 

Tot i això, les tres principals forces, juntament amb la resta de grups municipals, tenen una oportunitat d’or per replantejar els termes del debat abans de la votació -ben aviat- al Consell Municipal. Davant d’un fenomen que ja existeix i seguirà existint, la resposta de l’administració ha de ser regular-lo incloent i legitimant totes les parts, tot repartint equitativament drets i obligacions. Lluny dels tòpics que ceguen el debat polític a Catalunya i Barcelona, el moment exigeix adaptar la regulació local per transformar el model turístic de la ciutat i repartir els seus beneficis entre tots els barcelonins. El Decret de Turisme ofereix a l’Ajuntament una molt bona eina per fer-ho: les llars compartides. La desaprofitaran?

 

 

Si voleu llegir més articles com aquest, ajudeu-nos a fer possible ElTribú.

Feu-vos tribuneros fundadors!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *