p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

Alliberar patents? | Martí Jiménez Mausbach

10 maig, 2021 |

Martí Jiménez Mausbach | @MartiJim7

Més d’un any després de l’esclat de la pandèmia i transcorreguts ja cinc mesos des que es va administrar la primera vacuna, el ritme de vacunació avança a un ritme molt desigual entre els diferents països del món. 

 

Aquest endarreriment té implicacions no només pels països de menor renda, amb menor accés a les vacunes i per tant majors taxes de transmissió i mortalitat, sinó per a països com el nostre: com més retardem la immunitat de la població mundial enfront del virus, major serà la probabilitat que aquest acabi mutant i desenvolupant variants resistents a les vacunes. A tall d’exemple, les vacunes d’Astrazeneca i Novavax presenten nivells d’eficàcia significativament inferiors contra la variant sud-africana B.1.351. 

 

Davant d’aquesta disjuntiva, l’octubre de 2020 l’Índia i Sud-àfrica van presentar una sol·licitud davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) demanant la renúncia a la propietat industrial de les vacunes. La moció, que compta amb el suport de prop de seixanta països, sol·licita que s’eximeixi als països membres de l’OMC d’aplicar i vigilar el compliment de l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) mentre duri la crisi sanitària. 

 

A aquesta reclamació s’hi afegeix el recent anunci del president nord-americà Joe Biden sobre un possible alliberament temporal de les patents de les multinacionals Pfizer-BioNTech, Moderna i Janssen.

 

El període d’exclusivitat de vint anys que atorga la patent a la pràctica entre vuit i deu anys reals de comercialització, és el termini previst perquè les empreses que desenvolupen fàrmacs, vacunes i altres innovacions biomèdiques puguin amortitzar la inversió i obtenir els beneficis corresponents a la seva activitat. 

 

L’alternativa a les patents en altres sectors és el secret industrial. L’empresa pot optar per seguir explotant la seva innovació sense obtenir un monopoli legal sobre la mateixa, sempre i quan oculti la informació de la seva invenció a la llum pública. Aquest mecanisme, però, és problemàtic en el sector biofarmacèutic, on l’ètica i qualitat científica requereixen la màxima transparència en la publicació de la metodologia i els resultats dels assajos clínics en registres habilitats per aquesta funció.

“L’expropiació de patents trencaria la seguretat jurídica en el mercat, desincentivant la recerca i el desenvolupament de noves vacunes en una futura pandèmia. El principal problema de la proposta d’alliberar temporalment les patents de les vacunes és que és una proposta fútil, que no tindrà cap impacte en escalar la manufactura de vacunes”

En canvi, quan l’empresa sol·licita una patent i en contra del que molta gent creu es veu obligat a divulgar la invenció de manera completa perquè professionals capacitats puguin reproduir-la. La informació divulgada amb la sol·licitud d’una patent dona seguretat jurídica al seu titular, perquè encara que la informació ja sigui pública, ningú podrà utilitzar-la sense la seva autorització, però també a la resta d’actors, que podran comprovar possibles errors en el procés de desenvolupament i posar-los de manifest. Això últim el control difús per part de la comunitat científica és especialment rellevant en productes com ara les vacunes.

 

Transcorreguts els vint anys, la patent ingressa en el domini públic i, llavors sí, qualsevol pot utilitzar-la lliurement. Des del meu punt de vista, sembla raonable qüestionar si aquest període és sempre adequat per a totes les innovacions i si mecanismes alternatius, com ara els premis, els compromisos de compra anticipada (AMC) o fins i tot la compra de patents pel sector públic, podrien suposar una alternativa viable. Tanmateix, l’expropiació de patents trencaria la seguretat jurídica en el mercat, desincentivant la recerca i el desenvolupament de noves vacunes en una futura pandèmia.

 

Dit això, el principal problema de la proposta d’alliberar temporalment les patents de les vacunes és que és una proposta fútil, que no tindrà cap impacte en escalar la manufactura de vacunes per tres motius:

 

En primer lloc, que una farmacèutica posseeixi una patent sobre un determinat producte no implica que altres farmacèutiques no puguin produir-lo a través d’acords de llicències d’ús. A finals de març s’havien signat 263 acords de llicència entre fabricants amb l’objectiu d’augmentar la producció. L’empresa Reig Jofre, per exemple, produirà 250 milions de dosis de la vacuna de Janssen a la seva planta de Barcelona. Empreses que van fracassar en els seus esforços en desenvolupar vacunes –la inversió en I+D biofarmacèutica és un esport de risc – com ara GSK, Merck o Sanofi, estan avui fabricant diverses de les vacunes aprovades pels reguladors.

 

En segon lloc, la suspensió dels drets de propietat intel·lectual no permetrà que màgicament, de la nit al dia, els potencials competidors puguin fabricar les vacunes. Els acords de llicència inclouen un procés de transferència de tecnologia, no només de la fórmula explícita de la vacuna sinó de coneixement tàcit, no articulat i difícilment transmissible, adquirit a través d’un procés de prova i error. Sovint l’empresa cedent (per exemple Janssen) visita les instal·lacions de l’empresa llicenciatària (per exemple Reig Jofre) i supervisa la producció dels primers lots. Alliberar les patents sense que les empreses propietàries col·laborin activament en instruir els nous productors en cadascun dels passos a seguir servirà de ben poc. Recentment coneixíem que a la planta de l’empresa Emergent Biosolutions es van arruïnar quinze milions de dosis, ja que per error es van barrejar components de les fórmules de les vacunes de Janssen i AstraZeneca.

 

En tercer lloc, el principal coll d’ampolla per escalar la producció mundial de vacunes no és l’existència de patents –de fet les de Moderna i AstraZeneca ja són públiques– sinó la capacitat de producció instal·lada per a fabricar-les. Actualment no hi ha capacitat latent o ociosa disponible per a fabricar les vacunes que empren la nova tecnologia d’ARNm –Pfizer-BioNTech i Moderna–, requerint complexes instal·lacions de microfluídica, a més de matèries primeres escasses com alguns enzims o lípids, congeladors de neu carbònica i personal entrenat i altament qualificat. Fins i tot la fabricació de vacunes tècnicament més senzilles com les d’adenovirus (AstraZeneca, Janssen, Gamaleya), virus inactivats (Sinovac, Sinopharm) o les de naturalesa proteica (Novavax) tenen limitacions importants com el nombre de bioreactors disponibles o quelcom tan trivial com la falta de bosses de plàstic!

 

Si els nostres polítics tenen interès en escalar massivament la producció de vacunes el que han de fer és incentivar l’augment de la capacitat instal·lada del sector privat −pagant més per dosi i incloent en el contracte disposicions per instal·lar nova capacitat dedicada− o invertint directament des del sector públic en l’increment dels factors productius necessaris –com ara bioreactors, enzims, lípids, nucleòtids, o fins i tot, bosses de plàstic.

 

Malauradament, el seu interès sovint no rau en buscar les millors solucions disponibles, sinó només posicionar-se com a lluitadors d’una causa justa, mobilitzant els sectors socials més crèduls i defugint de les seves pròpies responsabilitats.

 

 

Aquests són els últims dies de la nostra campanya de micromecenatge.

Aprofiteu aquesta última oportunitat per fer-vos “tribuneros fundadors” i gaudir de tots els avantatges d’aquesta modalitat!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *