p39.2

9800€ de 25000€

9800€ de 25000€

Alfons López Tena: “Junqueras és el personatge més sinistre del Procés"

15 maig, 2021 |

Guillem Laporta@bcnguillem

 

Entrevista a Alfons López Tena.

Molta gent es pregunta a què es dedica a l’actualitat. Com és un dia normal per a vostè?

 

Doncs molta gent es quedarà amb la idea de saber-ho perquè no ho penso dir. Jo ja no estic en la vida pública. Si estàs en una activitat pública has de retre comptes més enllà de la pròpia activitat, però no és el meu cas.

 

Els seus tweets ja no parlen gairebé mai de Catalunya. Per què?

 

Perquè vaig desconnectar a partir del moment en què vaig arribar a la conclusió que a Catalunya no hi havia cap solució possible. He canviat de llengua [a l’anglès] i he canviat de mentalitat, no estic pendent de les qüestions catalanes.

 

Vostè es considera català?

 

Sí. Però això ha deixat de tenir importància. En cada persona sempre hi ha tota una sèrie d’elements identitaris, com és la llengua, la nacionalitat, la religió, el gènere, l’orientació sexual o la ideologia. En segons quins moments de la seva vida, alguns d’aquests elements tenen una major o menor preeminència. Ara mateix, el fet de ser català, per a mi, no en té. 

 

Ser català és…

 

És com tenir els ulls marrons, una característica personal sense rellevància. 

 

I quins temes l’interessen actualment?

 

Últimament he estat escrivint sobre el populisme autoritari i sobre les manifestacions dels últims anys. Tot i així, des del moment de la derrota de Trump, aquest és un tema que ja està superat, encara que sempre hi haurà països més o menys desgraciats que cauen en mans de dictadors, governants autoritaris o tril·lers, com és el cas de Catalunya, l’Índia, Turquia o Polònia. 

 

Quin nexe hi ha entre el procés i l’autoritarisme populista global dels últims 6 anys?

 

És la mateixa cosa. Quan es diu que “la voluntat del poble està per sobre de la llei”, això significa que els governants no han de retre comptes perquè estan sotmesos a unes malèvoles forces de l’exterior que ens volen destruir. Vaig començar a percebre aquest paral·lelisme amb l’ascens de Modi al poder a l’Índia el 2014: els mateixos discursos, el mateix plantejament ideològic, la mateixa exclusió dels que són pròpiament catalans o pròpiament indis d’aquells que no ho són. 

 

L’inici del Procés els anys 2010-2012 coincideix amb l’entrada del seu ex-partit, de Solidaritat, al Parlament. Vostè es considera un iniciador del Procés?

 

No. Solidaritat va ser el producte d’una fase anterior, del descrèdit de Convergència i d’Esquerra al no reconèixer que el nou Estatut havia estat un fracàs. Davant de la manca d’alternatives, van sorgir varies iniciatives cíviques, ideològiques i polítiques, com ara les consultes per a la independència, les quals jo vaig promoure. Quan els dos partits van veure que allò els podia posar en qüestió, llavors van llençar el Procés. Cal recordar que el 2010 Esquerra anava a continuar un govern tripartit amb Montilla i l’aspiració de Convergència era aconseguir el “sisè pacte fiscal millor de la història”. En realitat, el Procés comença el 2012, que és quan es va produir la manifestació de l’ANC, la convocatòria electoral de Mas i la federació de candidatures. 

 

Com s’explica que després de tot el que ha passat no hi hagi cada dia al menys 10.000 independentistes assaltant les seus d’Esquerra i de JxCat?

 

Perquè la gent no volia la independència, volia estar entretinguda. D’aquí les seves referències a Ítaca, concretament la versió casolana de Lluís Llach, que diu que no importa el resultat, sinó el camí. I això és el que la gent va votar i continua votant. 

 

En els últims anys han sorgit moviments com Primàries que intenten recuperar l’esperit independentista més enllà dels partits tradicionals. Què en pensa d’aquests moviments?

 

Que fan tard, ja està tot el peix venut. Alguns d’ells em van demanar suport i presència, però els hi vaig negar per dos motius. El primer és que, com he dit, considero que no hi ha res a fer. En segon lloc, perquè aquests moviments es basen en l’engany de dir que l’1 d’octubre era un referèndum d’independència i que el poble es va manifestar desbordant la classe política. La “gran fita” de l’1 d’octubre es deu a Puigdemont i Junqueras. Com poden dir, d’una banda, que la gran fita és l’1 d’octubre i, per l’altra, dir que no s’ha de votar els seus promotors, sinó a ells? Electoralment és letal, que és el que ha passat, a banda de ser deshonest. 

 

A les eleccions catalanes de 2012 Solidaritat ja no va entrar al Parlament. Aquella nit electoral vostè va dir: “Catalunya no ha votat per la independència, ha votat per l’extinció”. Els temps li ha donat la raó?

 

Jo crec que sí. De què està més a prop ara Catalunya respecte el 2012? de la independència o de l’extinció? 

 

No sembla que hi hagi indicis que estigui més a prop de la independència…

 

Em fa l’efecte que deu ser de l’extinció, no? Perquè de la independència és evident que no ho està. Fins i tot aquells propagandistes que en el seu moment deien que estàvem “a un pam de la independència”, com ara Vicent Partal, o que feien llibres com “Per què hem guanyat?”, de Francesc-Marc Álvaro, ho admeten. Doncs continuem estant “a un pam”. El que hem guanyat no es veu per enlloc, a banda del que hagi pogut guanyar personalment el senyor Marc Álvaro. La meitat del catalans van optar per opcions fake i l’altra meitat pel no a la independència. I això, en una situació de subordinació econòmica i política, com és el cas català dins d’Espanya, porta a l’extinció. 

 

 

En quant temps?

 

Depèn. L’extinció és l’assimilació i provincialització. Fa deu anys Barcelona aspirava a ser la seu de l’Agència Europea del Medicament i això ara no és ni plantejable. Barcelona ha quedat reduïda a una ciutat de tercer ordre. La competició amb Madrid fa temps que la va perdre, i a nivell internacional no compta per a res. Una ciutat que ha perdut la seu d’empreses i que a més no té un Estat al darrera està abocada a ser un destí purament turístic.

 

Juntament amb els periodistes que mencionava, molts d’altres es van posicionar a favor del Procés, però a partir del 2017 van començar a desdir-se’n i a contradir-se amb el que abans havien afirmat.  Per què?

 

Perquè han perdut. La seva maniobra i la dels polítics que adulaven era aconseguir un millor tracte del poder i de decisió dintre de l’estat espanyol amb l’amenaça de la independència com a alternativa. Com va dir Clara Ponsatí entre rialles, jugar de farol. Quan les coses es fan així, el resultat és perdre, i la derrota no té pares.

“El règim clientelar i semi-mafiós de Convergència i Esquerra s’ha consolidat. Han estat capaços de transformar-se per mantenir allò que realment els importa, els pressupostos i els càrrecs. A més, s’ha infantilitzat la societat catalana i s’ha creat una divisió profunda. Aquesta infantilització s’expressa en un victimisme basat en el fracàs”

Com definiria el periodisme a Catalunya?

 

N’hi ha? Jo el definiria com un aparell d’agitació i propaganda al servei del poder. D’un poder, en aquest cas, autonòmic, que és el més trist. Perquè si un vol donar suport al poder, com a mínim que sigui un poder de debò, no un poder de tercera regional.

 

Si haguéssim de fotografiar la Catalunya abans del Procés i la Catalunya de 2021, quines coses han canviat per bé i per mal?

 

Per bé, cap. Per mal, que el règim clientelar i semi-mafiós de Convergència i Esquerra s’ha consolidat. Han estat capaços de transformar-se per mantenir allò que realment els importa, els pressupostos i els càrrecs. A més, s’ha infantilitzat la societat catalana i s’ha creat una divisió profunda. Aquesta infantilització s’expressa en un victimisme basat en el fracàs. Fracassar et legitima perquè et fa víctima. La infantilització també s’expressa en la improvisació intel·lectual de conceptes que han existit des de sempre i que ells descobreixen com si fossin el Mar Mediterrani. Conceptes que entenen i apliquen malament i arriben a rebregar-los fins que ja no serveixen per a res.

 

Per exemple?

 

Últimament, el nou concepte que han descobert és el de Causa Justa.

 

En què es basa aquest innovador concepte?

 

Ells no ho saben, perquè, com aquell qui diu, senten campanes i no saben d’on. Estem parlant d’una gent que s’ha dedicat a la política des d’un punt de vista purament pràctic. És a dir, xarxes clientelars, territori, pasta i ja està. En conseqüència, el món de les idees no és el seu. En l’àmbit internacional, la Causa Justa és una de les teories amb més recorregut pel que fa a la independència com a remei. És a dir, en aquelles situacions en les quals l’opressió és insostenible, l’únic remei és la independència per evitar mals majors. Aquesta teorització va tenir un moment àlgid amb la independència de Kosovo. A això s’estan agafant ara, a la història que la nostra és una Causa Justa perquè, com que els tribunals espanyols no són justos, això justifica la independència. Els passa com a les famílies contemporànies respecte a les de fa segles: abans tenien quinze fills i se’n morien set, però ara en tenen un o dos, el que suposa que els fills són la gran inversió vital dels pares. Aquí igual: inverteixen en una idea, encara que no l’entenguin, perquè és l’única que tenen.

 

Què legitima per  a vostè la independència de Catalunya?

 

Doncs que existeix un poble que considera que estarà més ben governat per ell mateix que no governat des d’un govern que no és el seu . Molts ciutadans a Catalunya consideren que el govern espanyol és un govern aliè i en discuteixen la seva pròpia existència i legitimitat. Aquesta és la justificació.

 

 

Vostè al principi deia que el Procés ha dut a l’exclusió dels catalans considerats “no propis”.  Però aquesta justificació que està descrivint comporta considerar legítimes unes institucions respecte unes altres i deixar de banda una part del poble.

 

Són coses diferents. Quan hi ha un nucli de població, posem, el cas de Salou que es va segregar de Vilaseca, que considera que no el tenen en compte, que no el governen bé o que és una minoria, llavors decideix tenir el seu propi Ajuntament. És la discussió del marc mateix, ja que és impossible aconseguir el control d’aquest govern per raons estructurals, perquè son una minoria perpètua. Això no es planteja a Catalunya respecte a les institucions catalanes, però sí respecte al govern espanyol.

 

Quin és el personatge més sinistre del procés?

 

Oriol Junqueras. És el més cínic de tots. Junqueras té el mateix objectiu que tots els altres,  però al seu cas s’hi sumen una sèrie de mancances personals que el fan especialment, diguem-ne, ansiós. I deixem-ho en ansiós. A partir d’aquí, tot ho fa en funció de col·locar-se ell. I així com alguns altres personatges del Procés actuen amb una certa elegància, Junqueras ho fa com un Latin King. És mala persona, traïdor, mentider i apunyala per l’esquena, com et poden dir tots els que han tractat amb ell. El més sinistre és Junqueras, però és una dura competició.

 

El que ens espera a Catalunya després del procés és pitjor del que hem vist fins ara?

 

Sí. Quan un poble ja no té una ambició col·lectiva degenera i perd pistonada. Ara ja no se’n, parla del desequilibri de les balances fiscals, que en el seu dia va generar grans adhesions. Ara es dediquen a defensar que la pobresa està molt bé. És a dir, no aconseguim els recursos per la via del pacte fiscal ni per la via de la independència? Val, llavors diem que els recursos no tenen importància perquè ser pobre està molt bé; d’aquí conceptes com “pobresa energètica” i “pobresa menstrual”. Criden als quatre vents que som un país pobre, enlloc d’optar per un discurs d’anar endavant i d’aconseguir objectius. Un país que té una mentalitat col·lectiva com aquesta esdevé pobre. Fer-se ric és molt difícil, però per ser pobre n’hi ha prou amb deixar-se endur pel corrent.

 

A què atribueix aquesta esquerranització de la societat catalana?

 

A la impotència. També al fet que molts dels seus sectors han abdicat alhora de defensar propostes, iniciatives, i fer batalla ideològica. És allò que va dir Manuel Valls en un famós sopar: una burgesia que no és classe dominant no és més que una colla de rics petulants. Què ha creat la burgesia catalana els últims 40 anys? Quina empresa ha fet gran que ja no hi fos? L’única cosa a la que es poden agafar els propagandistes de la cosa barcelonina és la restauració, però ja està.  Quines empreses, quins creadors, quins intel·lectuals, quines obres, quins edificis…? Poc o res.

 

Per què a Catalunya no podem tenir una Ayuso?

 

Sí que en teniu, d’Ayusos catalanes: Dolors Sabater, Carme Forcadell, Laura Borràs, són absolutament Ayusos catalanes!

 

Ja els agradaria… Ayuso mai defensaria la llei dels lloguers que han aprovat al Parlament ni un augment dels impostos.

 

Això no té res a veure. A Catalunya fan una sèrie de lleis declaratives que no s’aplicaran mai. I amb això ja ens quedem contents. Són mesures fetes per a ser anul·lades pel malèfic TC i poder dir que ens oprimeixen.

 

Comunisme o llibertat?

 

Aquesta opció no existeix. Aquest podria ser l’eslògan de la campanya electoral de Keiko Fujimori al Perú, on efectivament hi ha un candidat alternatiu que és d’extrema esquerra comunista i ella, que és l’extrema dreta autoritària i corrupta. A Madrid, l’alternativa al PP no és el comunisme, ni el PP és la llibertat. El PP espanyol sempre ha estat al costat dels règims autoritaris de Polònia i Hongria. És un partit autoritari.

 

És més autoritari el PP o Podemos?

 

Ho és més Podemos, perquè Podemos té una teoria al darrera, i el PP no. El PP, en aquest sentit, és com Convergència o com ERC. És simplement “a pillar”, i ja està. Però Podemos, que podria haver estat una amenaça comunista a Europa fa 10 anys, ha quedat desactivat i liquidat. El fracàs de Podemos s’explica perquè el seu  plantejament era el d’una pistola d’una sola bala: prendre el cel per assalt, com deia Pablo Iglesias. Això és el que van fer els bolxevics a les eleccions russes que van perdre, i com sabien que era l’última oportunitat que tenien, llavors van fer la revolució amb el cop d’Estat. El problema és que Podemos no va tenir la força suficient per tenir el control de l’Estat. A més, Podemos tenia un problema de miscasting; la cultura comunista és absolutament centralista i autoritària i es basa en què la legitimitat surt del Secretari General, no de la base proletària, és a dir, dels “Círculos”, com en deien ells. Aquestes són dues cultures que es prenen de bufetades. A partir que Iglesias va aplicar la cultura pròpia d’”aquí mano jo”, llavors tots els que s’havien apuntat als processos participatius de la formació van anar despenjant-se.

 

Qui l’ha vist i qui el veu ara, Pablo Iglesias…

 

Un professor universitari de la universitat Complutense de Madrid no és un coronel. Només cal posar de costat a Chávez i a Pablo Iglesias. Veient-los un entén per què un guanya, encara que sigui per a destruir el país, i l’altre perd.

 

Ja sé que no vol explicar el seu dia a dia, però com li va això de ser un espia del CNI?

 

La veritat és que és una pèrdua de categoria. A Madrid corrien rumors que jo era un agent de la CIA i del Mossad, però a Barcelona em diuen que soc un agent del CNI. Francament, entre ser un agent del CNI o ser-ho de la CIA i el Mossad, com a geni del mal m’estimo més les dues darreres. Com que aquests processistes són uns provincians, l’única cosa que se’ls acut és el CNI. En tot cas, jo ni confirmo ni desmenteixo.

 

 

 

Aquests són els últims dies de la nostra campanya de micromecenatge.

Aprofiteu aquesta última oportunitat per fer-vos “tribuneros fundadors” i gaudir de tots els avantatges d’aquesta modalitat!

Comentaris

  1. Avatar Xavier L. Ribas ha dit:

    Vaig treballar a CDC 27 anys i encara recordo la fama que tenia de pidolaire, sempre demanant reunir-se i favors amb la gent que ara despotrica, un fals.

  2. Avatar Jordi Izard i Granados ha dit:

    Pregunta: per què en López Tena ofereix una entrevista i desencisa als possibles lectors en les primeres respostes: “Jo ja no estic en la vida pública. Si estàs en una activitat pública, has de retre comptes més enllà de la pròpia activitat, però no és el meu cas”. Perfecte, bona nit i tapa’t. Vista aquesta manifestació tan sincera, sincerament no m’interessa la resta de qüestions. Cadascú té la seva opinió i la del López Tena, quan era un “personatge públic”, era força estrafolària. Sembla que ara hi ha aprofundit. Si ara es protegeix dins d’una esfera privada (existeix?), el respecto, però ja no m’interessa. Salut!

  3. Avatar pep ha dit:

    Està ben clar que ja no cobres per la cadira de diputat i això et fa dir bestieses. És “lo pez” que se coma la cua.

  4. Avatar Jotae ha dit:

    Lúcido, claro.. como lo era antes de la etapa oscura. Ha de ser siempre un espíritu libre, sin ataduras, descarado.
    Conocen a alguien, que no sea subordinado a agraciado por su dedo, que hable bien del Sr. Junqueras?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *